Chimo

Ontinyent, 27 d’agost de 1964. És la nit dels Alardos, l’avantsala de la Festa. La comparsa de Kábilas està sopant al pati del desaparegut “Hostal El Sol”, a la plaça de Santo Domingo.

Un grup de músics entra, amb José María Ferrero al capdavant. Després d’unes paraules dirigides a Joaquín Sanz Aura, la música comença a sonar.

La resta de festers que estaven sopant, aliens al que esdevenia, alcen el cap i escolten. Als pocs concordes tota la comparsa estava formada al voltant del pati, amb Chimo Sanz exercint magistralment de cap d’esquadra. Havia nascut un mite.

Joaquín Sanz “Chimo” era un personatge emblemàtic de la Festa. Nascut a Alcoi, residia a Ontinyent des de 1918. A Alcoi pertanyia als Marrakesch i a Ontinyent als Kábilas.

Per a la festa, per al treball, per a la relació humana, Chimo era un geni. José María sentia una autèntica admiració per ell.

L’encàrrec de la marxa va ser idea de dos joves kábilas, amics del Mestre: Carlos Cerdá i Paco Martínez, per a commemorar les noces d’or com a fester de Chimo Sanz. Ells dos van visitar a José María onze dies abans de la nit dels Alardos. Li van fer l’encàrrec: volien una marxa mora. José María mai va acceptar encàrrecs, però tractant-se de Joaquín era diferent. Estava obligat.

 

Mestre Ferrero 1

Des d’aquella nit en la qual va nàixer “Chimo”, la marxa es va divulgar dia a dia fins a convertir-se en la peça més interpretada de tota la música festera.

És la marxa per antonomàsia, la marxa que identifica a tota la geografia dels Moros i Cristians, i especialment a la ciutat natal del Mestre Ferrero, a Ontinyent.

La introducció d’aquesta marxa mora a càrrec de les tubes, solament acompanyades pels timbals, a més de ser un recurs poc habitual, li confereix un cert aire de misteri. Els brillants passatges dels metalls, amb una secció central en la qual dialoguen trompetes i trombons, s’intercalen amb senzilles melodies de les fustes, de no molta dificultat tècnica per a l’intèrpret, però sí de gran facilitat per a ser recordades i taral·larejades per que l’escolta, la qual cosa fa de Chimo una marxa summament atractiva per al fester que l’està desfilant.

A l’agost de 1987, any de la mort de José María Ferrero, després de l’entrada de les bandes de música d’Ontinyent, aquestes, de manera conjunta van interpretar la marxa mora Chimo com a homenatge al Mestre, dirigides pel seu fill Daniel Juan Ferrero Silvage. Després d’un parèntesi d’un any, en 1989, es va tornar a interpretar com a commemoració del XXV aniversari de la marxa i va quedar consolidat com un acte oficial de les festes d’Ontinyent, com a record a la figura de l’autor però, sobretot, com un reconeixement a la música festera i a les bandes de música.

Aquests han sigut els directors de la marxa mora Chimo des de 1987 en aquest emotiu acte d’Ontinyent.

Entrada de Bandas 2009

*Músics de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

Chimo és l’obra mestra de Ferrero; i no per la seua qualitat tècnica, sinó per una cosa més important, per ser la marxa que més fidelment i d’una forma magistral reflecteix tot l’ambient i el món dels Moros i Cristians, fent que tant el seu nom , i cosa que és més important, la seua obra, hagen adquirit unes dimensions que ho fan imprescindible en la música per a la festa.

La popularitat de Chimo ha desbordat tot lo previst. La gent quan demana Chimo està demanant Festa.

 

VIDEO.- La marxa mora Chimo, dirigida per José María Ferrero Pastor, el 12 de setembre de 1985, en un dels dos concerts organitzats amb motiu del II Congreso Nacional de Moros y Cristianos celebrat a Ontinyent.

 

 

VIDEO.- Notícia en Canal 9 en l’any 2012, amb motiu del 25 aniversari de la desaparició del Mestre Ferrero.