PROGRAMA CONCERT DE SANT RAFEL 2018
“Al voltant de la música, l’esperit d’un poble. 600 anys. Tots a una veu”
Divendres 28 de setembre de 2018, 23,00 h., Pati de la Parròquia de Sant Rafel.
I. PART
Vicent Lleó Balbastre (1870-1922) La Corte del Faraón (1910) pasdoble, Arranjament; Teo Aparicio Barberán (1967)
Camilo Saint-Saëns (1835-1921) Orient et Occident Op. 25 Grande Marche (1869)
Gordon Jacob (1895-1984) An Original Suite (1924)
I. March
Bert Appermont (1973) Jericho (2002)
II. PART
Javier Pinto Bañuls (1986) Druids (2016) (Episodi Simfònic)
Ferrer Ferran (1966) Jungla (2006) (Poema Simfònic)
Alejo Sanchis Mompó (1962) Llumeners de Sant Rafel (1986) Pasdoble
Director:
J. Jesús Barberà Fontana
Notes al Programa
I Part
La Corte del Faraón. Vicent Lleó Balbastre(1870-1922) Arranjament; Teo Aparicio Barberán (1967) Pasdoble. Lllibrets de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios.
És una espècie de sarsuela, on es barregen elements d’opereta, sarsuela, revista, i fins i tot cuplé. Està enquadrada dins del gènere denominat sicalíptic, el qual és famós pels seus diàlegs plens d’insinuacions i connotacions sexuals, cançons d’aroma picant i embolics de tall vodevilesc, que va estar de moda durant el primer terç del segle XX. Aquesta obra és de caràcter humorístic, està ambientada a Egipte i les seues referències musicals la converteixen en alguns moments en una paròdia d’Aida de Verdi. L’autor, Vicent Lleó, és natural de Torrent (València), va ser alumne de Salvador Giner i conegut compositor valencià per la seua obra lírica, destacant la que hui programem.
Orient et Occident. Camilo Saint-Saëns (1835-1921).
La Revolució Francesa va tenir un efecte profund, sobretot en la Harmonie, la banda militar del segle XVIII. L’ acollidora música de vent de càmera de Haydn i Mozart, Beethoven i Krommer, amb els seus parells d’instruments de vent, es va expandir enormement en 1789, quan Bernard Sarette va alçar per primera vegada la banda de Garde Nationale, un grup d’uns quaranta-cinc jugadors, dels quals van evolucionar els grups massius formats per a recolzar les grans festes a través de les quals els polítics van posar sobre els seus ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Va ser per a aquestes bandes que Catel, Louis, Jadin, Mehul i Reicha van escriure les seues simfonies i marxes “revolucionàries”. En les seues mans, l’oboè va ser reemplaçat com l’instrument solista principal pel clarinet i una mica més tard el mitjà de la banda es va espessir amb l’addició de saxofons i saxhorn. Camille Saint-Saëns va utilitzar aquesta instrumentació Gran Harmonia en compondre aquesta Gran Marxe en 1869.
Encara que Saint-Saëns no va visitar Egipte i Algèria fins als seus últims anys, l’assimilació d’estils exòtics és un component important en la seua música (un exemple excel·lent és el seu 5é Concert per a piano). La secció central és un moderato amb una melodia unísona típica de les incursions balístiques i operístiques franceses del segle XIX a Orient. L’Occident es caracteritza per una melodia fina i arrolladora de gran energia, seguida d’un trio que podria haver sigut escrit per un compositor d’una marxa britànica. El material temàtic principal torna en un fugato breu, la qual cosa porta a una reformulació del material d’obertura, però es tracta amb major urgència i es combina amb el material oriental.
An Original Suite. Gordon Jacob (1895-1984)
Gordon Jacob va ser un compositor britànic del segle XX. Juntament amb Gustav Holst i Ralph Vaughan Williams, és conegut com un dels primers campions de la banda de vent i un hàbil compositor en el mitjà. Les seues altres obres de vent inclouen una Simfonia, la Suite William Byrd, i una suite de càmera anomenada Old Wine in New Bottles, així com diversos arranjaments del treball d’altres compositors.
La seua suite original de 1928 es considera un repertori de vent estàndard. El seu propi títol mostra la seua importància: quan es va publicar per primera vegada, l’editor va afegir “Original” al títol, presumiblement per a distingir-ho dels molts arranjaments de música popular i orquestra que dominaven el repertori de la banda de vent en aqueix moment. La suite sí que utilitza material original, la qual cosa la converteix en cosina propera de la Primera Suite de Holst en Si bemoll, encara que va arribar quasi 20 anys després.
Jericho. Bert Appermont (1973)
És una obra inspirada en el llibre de Josué sobre la captura de la ciutat de Jericó pels israelites.
La Primera part descriu el viatge a través del desert cap a Canaán, la terra promesa. Un plor emocional per a l’anhel d’una llar, final d’una existència itinerant.
Segona part , la presa de Jericó. La ciutat no pot ser capturada immediatament i un impressionant exèrcit assetja la ciutat durant sis dies. En el setè dia, van atacar la ciutat set vegades i els sacerdots van tocar les trompetes i el poble va plorar tan fort que els murs de Jericó es van esfondrar. Els Jueus van assaltar la ciutat i van expulsar els habitants. La música revela clarament l’exèrcit marxant i es pot sentir com les parets queien amb un soroll tremend.
Tercera part, una melodia majestuosa i magnífica posteriorment evoca les emocions que van sorgir davant el triomf.
II part
Druids. Javier Pinto Bañuls (1986)
Episodi Simfònic -Javier Pinto Bañuls. Els druides van ser membres de la classe sacerdotal en molts punts de l’Europa Cèltica durant l’Edat del Ferro. No existeixen registres escrits pels propis druides i la data més antiga que es coneix data 200 a. c. més endavant, per exemple, Juli Cèsar va fer algunes descripcions en el seu escrit “Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies”, però sobre la música que pogueren utilitzar en els seus diferents ritus ens és desconeguda i no s’ha trobat cap inscripció ni escrit que parle sobre la mateixa i ens done algun tipus de coneixement de com podria sonar. Tant desconeixement, sumat a l’esoterisme que envolta aquests personatges, ha donat pas a la llegenda, obrint debats entre els estudiosos de la cultura cèltica. Aquest episodi simfònic està dividit en tres parts: Druides, Sacrifici i El Ritu del Vesc. En cap cas es pretén descriure les accions d’aquests personatges. La finalitat que es persegueix és posar banda sonora a les sensacions que podrien sentir els druides en cadascun dels diferents casos, partint sempre d’un motiu melòdic.
Jungla. Ferrer Ferran (1966)
El Cor de la Jungla, els mites i les seues llegendes mantenen despert aquest immens món desconegut i descobert. Els Luos, els Massais, els Swahilis i molts altres més realitzen les seues pregàries, les seues creences en els seus balls i danses que al ritme de tambors fan una delícia als seus honors. La varietat de llegendes de l’Àfrica negra es deu a la diversitat de tribus que l’habiten. L’ancestre dels seus avantpassats va fer que mai es perderen els seus ritus i mites ancestrals. Seguien adorant els esperits i genis que habitaven la naturalesa. S’acudia i s’invocava l’aire, la terra i el riu, quan es necessitava una ajuda superior. Jungla és un Poema ambientat en aquestes danses, en aquests reclams per a invocar els seus Déus. En aquesta, se sent clarament el seu poder, el seu domini…, la seua meravella natural i espiritual. El poder de la grandesa i dels ancestres. Aquesta composició està dedicada a Paco Campillo, per la seua excel·lent gestió per a les Bandes de Música, amb especial afecte i admiració de l’autor.
